Videos Repte 2

Vídeo 2A

Organització escolar:

Humans som éssers socials que ens trobem en grups amb els quals en integrem i ens incorporem, els agents de socialització que poden ser formals i no formals.

El centre educatiu és formal, té una estructura jeràrquica determinada amb uns documents obligatoris.

Taylorismo de la RI en les organitzacions: augment de la productivitat introduint els principis de la producció en cadena. Distribuir les feines, control del procés i disciplina inflexible. Organitzacions on es fa tot igual.

Això es va traslladar en les escoles, amb estructures rígides i uniformes que dificulten l’atenció individualitzada i a la diversitat.

Centre d’influencia Taylorista, característiques:

· uniformitat en el programa d’estudis: mateix per a l’alumnat del mateix nivell.

· Metodologia dirigida a l’ensenyança col·lectiva: classe magistral i proves objectives.

· Agrupaments rígids de l’alumnat: alumnes del mateix nivell en grups d’iguals.

· Treball docent aïllat, res de treball col·laboratiu entre docent, reproduint-ho any rere any

· Escassos recursos materials: classe magistral, lectura i escriptura i mapes.

· Uniformitat del disseny espacial: totes les taules i cadires enfocades al mestre, centre del procés d’aprenentatge.

· Uniformitat de la temporalització.

· Controls avaluats discontinus: solament en moments puntuals d’exàmens i al final se la jugava l’alumne a l’examen final.

· Disciplina formal: l’únic important era el compliment de la norma.

· Direcció unipersonal: director manava i la responsabilitat era seva i no tenia docència.

· Insuficient relació del centre amb l’entorn.

L’objectiu del centre era ser rentables econòmicament.

Influeix en l’àmbit didàctic. En el currículum explícit se li dóna molta importància a les tècniques instrumentals bàsiques: lectura, escriptura i càlcul; i als continguts fonalmentals de les diferents matèries. El currículum ocult pretenia educar l’alumnat per incorporar-los en el model industrial.

Aspectes negatius: estricta normativa formal; augment de la distància social entre els estrats i de les relacions establerts en termes d’autoritat i motivació per recompenses extrínseques més que intrínseques.

Tres pilars de lo positiu: simplicitat, sempre de la mateixa manera sense modificacions; l’estabilitat, estructura fixa i immutable; rendabilitat econòmica, molt alumnat amb inversió petita.

Organitzacions innovadores: molt flexibles (flexibilitat) (l’altra rígida); atmosfera centrada en les persones (escola tradicional en l’altra); direcció estimulant (direcció centrada en controlar el personal); presa de decisions participativa (presa de decisions de dalt a baix); obert el flux de comunicació (flux de comunicació unidireccional); accepten errors i conflictes (s’amaguen).

Per provocar un canvi, procés de 10 passes:

1. Diagnosticar de quin punt partim, qui som i per què hem d’innovar, detectant punts forts i febles.

2. Crear condicions favorables per que es produeixi el canvi implicant el màxim de persones possibles.

3. Identificar els problemes amb què ens trobarem, analitzant necessitats, recursos i obstacles amb què ens trobarem.

4. Identificar de manera precisa quin objectiu ens marquem.

5. Determinar possibles solucions i avaluar si es convenient adoptar les solucions o no.

6. Planificar les accions que cometrem per executar el pla previst implicant a tota la comunitat educativa.

7. Avaluació sumativa a cada pas que donem: millor si fem una interna i una externa.

8. Importància de mantenir els avanços que anem aconseguint.

9. Difondre el que aconseguim per donar-los a conèixer i consolidar-los.

Els canvis tot i que són necessaris generen resistència. Es poden presentar com amenaces o com oportunitats. És molt difícil evitar les resistències.

Per minimitzar-les podem:

· Enfasi en els processos informatius, fomentar la informació en tot el procés.

· Participació: implicar en el canvi molta gent.

· Facilitat i recolzament: oferir el recolzament necessari.

· Negociació: negociar escoltant les reivindicacions i atenent-les.

· Manipulació: no es recomanable però es recomana informar de les persones influents per apropar-les al projecte.

· Coerció: una amonestació a temps té efecte de fermesa i seguretat, acompanyada d’ajuda i comprensió cap a la persona o persones amonestades.

Hem de conèixer l’organització escolar per oferir una gestió adequada. Són complexes i inclouen relacions de tot tipus. % dimensions que defineixen l’organització escolar:

· Dimensió estructural: estructura del centre, rols que porten a terme cada membre de la comunitat educativa, com s’organitzen els departaments, la distribució de feines.

· Dimensió relacional: fluxos de comunicació i relacions que s’estableixen entre tots i totes.

· Dimensió cultural: valors del centre escolar.

· Dimensió processual: processos que es realitzen a l’escola, a més de l’educatiu.

· Dimensió del entorn: integrar a l’entorn on està situada l’escola.

Documents d’organització escolar:

· PEC à projecte educatiu del centre, l’administració ho regula però deixa un marge per l’autonomia. Autonomia educativa del centre. S’elabora tenint en compte l’entorn sociocultural i recull els valors, els objectius i les prioritats d’actuació en el centre.

· Proposta pedagògica à autonomia pedagògica del centre. Programació anual, proposta particular que fa el centre del currículum proposat per l’administració, va en sintonia amb la memòria anual que es fa al finalitzar el curs on es recullen les actuacions i l’avaluació.

· Pla de gestió à autonomia de gestió del centre. Projecte de gestió: regula autonomia en matèria econòmica i dels recursos humans o materials.

· Normes de la organització i funcionament à autonomia de la normativa. Normativa que regula la vida en el centre.

Estructura organitzativa del centro escolar:

Funcions del director:

· Representar un centre.

· Dirigir i coordinar les activitats del centre.

· Exercir la direcció pedagògica, promou la innovació educativa, impulsa plans.

· Exerceix la “jefatura” del personal.

· Afavoreix la convivència.

· Impulsa la col·laboració de les famílies.

· Impulsa avaluacions internes.

· Realitza contractacions d’obres i serveis.

· Proposa nomenaments i tanca l’Equip Directiu.

Cap d’estudis:

· Jefa del personal docent.

· Elabora horaris de professorat i alumnat.

· Elabora el pla de reunions del ETCP i les sessions d’avaluació.

· Coordina activitats de caràcter acadèmic i d’orientació.

· Garanteix el compliment de les programacions.

Secretari:

· Ordena el Règim Administratiu.

· Fa propostes d’ingressos i despeses.

· Aixeca acta de les sessions de govern del centre.

· Custodia llibres oficials.

· Porta l’inventari.

· Ordena el Règim econòmic del centre.

Claustre:

· Formula propostes per l’elabotració de projectes educatius.

· Aprova i avalua la concreció curricular.

· Fixa criteris d’avaluació, orientació i recuperació de l’alumnat.

· Analitza i valora el funcionament general del Centre.

· Contribueix en un clima adequat de conviència.

Consell escolar à alumnes, families, mestres, representants d’administració, director (el presideix el director), òrgan de màxima decisió:

· Avalua projectes i Programació General Anual.

· Si s’ha d’expulsar a un nen i aprovar la PGA.

· Participa en la selecció del director.

· Coneix la resolució de mesures disciplinaries.

· Proposa mesures per millorar la convivència.

· Analitza i valora el funcionament del centre.

Tutor:

· En la tutoria porta a cap el pla d’acció tutorial.

· Coordina el procés d’avaluació del seu alumnat.

· Adopta mesura en cas de NEAE.

· Facilita la integració de l’alumnat en el grup.

· Orienta l’alumnat.

· Informa als pares de l’evolució dels seu fill.

· Fomenta la cooperació educativa entre el professorat i les families.

Equip de cicle: tutors, professora de EF, de música, d’anglès.

· Realitza propostes per elaborar el Projecte Curricular.

· Organitza les ensenyances del cicle.

· Realitza les adaptacions curriculars significatives.

· Proposa activitats complementàries.

· Vela per la continuitat de les accions educatives a cada etapa.

La direcció tria el/la Coordinador/a de Cicle:

· participa en l’elaboració del Projecte Curricular.

· Coordina amb la Cap d’estudis les funcions de la tutoria de l’alumnat del cicle.

· Coordina les ensenyances del cicle.

Direcció + Cap d’estudis + coordinadors de cicle = Comissió de coordinació pedagògica:

· Analitza el context cultural i sociolingüístic del centre.

· Coordina l’elaboració, redacció i revisió de Projectes Curriculars.

· Elabora propostes de criteris per elaborar les adaptacions curriculars.

· Assegura la coherencia del projecte educatiu del centre.

· Vela pel compliment i avaluació dels projcetes curriculars en la pràctica docent.

REPTE 2B

Els agrupaments d’aulmes:

L’agrupament de l’alumnat és com s’organitzen en els centres docents, no són formes asèptiques sinò que reflexen valors i principis.

· Agrupament Horitzontal: com distribuir un contingent d’estudiants amb circumstàncies acadèmiques similars d’escolarització, generalment mateixa edat i número d’anys, en grups més petits.

o Grups Homogenis: alumnes agrupats segosn una o varies característiques comuns, a més de l’edat. Generalment és el rendiment acadèmic.

o Grups heterogenis: el criteri característic és l’edat, manté un grup referencial.

o Grups flexibles: els alumnes mantenen un grup referencial però s’agrupen segons unes feines que realitzaran amb altres alumnes de diferents grups o nivells.

· Agrupament vertical: analitza el tipus d’agrupament que regira el progrés d’una promoció d’aulmnes al llarg de l’escolaritat.

o Sistema Graduat: divideix cada etapa educativa en tants nivells o graus com anys escolars ha d’estar l’alumne en cada etapa.

o Sistema no graduat: forma d’ordenar el progrés dels alumnes per garantir una progressió constant i lliure en cada un d’ells, respectant les diferencies individuals.

o Sistema semi- graduat o de cicle: sistema d’organització semigraduat d’aulmnes i del treball dels docents que fragmenta el progrés dels alumnes en unitats superiors al any escolar.

Familia i escola: Clau de l’èxit educatiu?

El docent ha d’acabar fent pràctiques, és a dir canvis en allò petit i quotidià de l’escola.

La relació vincle de familia i escola és indispensable per reduir situacions de desigualtat, de taxes de fracàs no desitjades. Si el vincle està ben fet pot ser un factor d’èxit escolar.

Si els centres educatius modifiquen la cultura escolar, organitzacio i gramàtica escolar per millorar la quantitat i la qualitat dels vincles amb les families això impacta hi haurà un augmnet i millor rendiment en els resultats acadèmics de tots els alumnes, especialment dels més allunyats. Amb el vincle ens podem estra jugant els resulttas acadèmics. Quan les families, senten, viuen l’escola com un formar part de nosaltres es una condició de la possibilitat de l’aprenentatge.

Model transplantamnet: en les reunions el docent acaba dient vostè faci això a casa en les reunions, transplanti això i vostè educara bé els seus fills. Transplanti el que fem a l’escola a casa i serà garantia d’èxit. El que s’intenta es trencar amb aquest model i avançar cap a la corresponsabilitat, els dos adults construeixen un projecte compartit.

Tres elements per un nou vincle:

· Interdependencia à cada cop som més depenents els uns dels altres i la idea és que no ens en sortirem sols.

· Equitat à no es pot tenir una taxa tant alta de fracàs escolar i no pot ser que els perfils que no aproven s’assembin sempre molt.

· Centre contextualitzat, centre significatiu à les families no són el problema, són la solució.

No deixar les coses a l’atzar, el projecte ha de pesar més. L’escola és reinsitucionalitza perque construeix un projecte específic pensat per com nosaltres treballem amb les nostres families. Contactes informals valorats en la seva justa mesura i en determinats valors socials té un valor incalculable.

El contacte amb els pares i la familiaritat és més rellevant del que ens pensem. En la relació amb les families trobem escoles de porta dura i tova. Hi ha escoles que si et deixen participar, si et deixen dir al teva i decidir, però tot i això hi ha escoles que tot i tenir un bonic discurs, no es segueix i no ho volen els equips directius.

Participació institucionalitzada i no institucionalitzada, la primera són associacions de pares i mares que representen i ser dels consell escolars de centre; la segona que és la més directa de pares amb alumnes, representa unes hores de professorat de més per dedicar a aquestes tutories, però si s’aprofiten bé la resposta de les families farà molt en l’actitud dels alumnes, incidirà positivament en que els estudis dels nens vagin a millor. Si invertim en hores per treballar amb les families això repercutirà en un benefici fins i tot de la pròpia feina. És qüestió de valorar les associacions de pares i mares, si hi ha una implicació per part dels pares i el centre per què millori l’escola i la implicació per part del pares i que repercuteixi en la millora del rendiment dels alumnes treballant conjuntament i milloran la situació.

Visió olística del centre educatiu: vist com a sistema i format basicamet per 4 components à nois/noies, mestres/professors, mares i pares i entorn. Els problemes en les organitzacions venen per la debilitat no per les fortaleses.

Causes que afecten al fracàs escolar: la governança, el consum de cannabis, el professor o docent.