Repte 9: avaluació

Concepte d’avaluació:

Avaluació del procés d’aprenentatge.

Avaluació formativa i formadora. Els alumnes han de saber autoregular-se.

L’error és senyal d’aprenentatge.

“Procés sistemàtic i continu de recerca i recollida d’informació que permet a l’educador conèixer la situació d’aprenentatge de l’educand, elaborar una sèrie de judicis respecte aquesta situació i prendre decisions respecte de l’objecte avaluat per tal de regular l’activitat educativa, ajudar a l’educand en els seus aprenentatges i comprovar l’assoliment d’objectius”

“Procés que comporta:

• Recollir informació (amb instruments o no).

• Analitzar la informació recollida i emetre un judici.

• Prendre decisions d’acord amb el judici emès, que poden ser de tipus social (classificar, seleccionar, orientar...) o bé de tipus pedagògic (regular el procés d’ensenyament i aprenentatge).”

QUE PERMET AL DOCENT

* conèixer la situació d’aprenentatge del discent,

* elaborar una sèrie de judicis respecte aquesta situació i

* prendre decisions respecte de l’objecte avaluat.

PER TAL DE

* regular l’activitat educativa,

* ajudar al discent en els seus aprenentatges,

* comprovar l’assoliment d’objectius i, en definitiva,

* millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Tipus d’avaluació:

Segons qui l’avalua:

• docent

• discent (autoavaluació)

• docent i discent (coavaluació)

Moments de l’avaluació:

• Inicial, diagnòstica, coneixements previs

Diagnòstics de les necessitats, coneixements previs, problemes, experiències viscudes,...

• Contínua, formativa, de processos

L’avaluació és paral·lela a les activitats que es duen a terme, de manera que:

Es recullen dades sobre progrés i dificultats en l’aprenentatge de l’educand.

S’interpreten aquestes dades diagnosticant les dificultats i el seu origen.

S’adapten les activitats d’e/a en funció de la interpretació feta de la informació recollida.

• Final, sumativa, de resultats

És realitza al final de tot el procés d’e/a amb la intenció de determinar fins quin punt els objectius establerts es compleixen o no.

• Difereida

Fem una prova al cap d’un temps per comprovar si els coneixements s’han assolit.

Criteris d’avaluació:

• Qüestionaris

• Entrevistes individuals

• Tècniques sociomètriques (per avaluar la dinàmica grupal): amb qui jugaries i amb qui faries un treball.

• Avaluació en grup: grup de discussió, debat, pluja d’idees,...

• Relats, informes i diaris

• Portafolis

• Observació estructurada o sistemàtica: es defineix clarament quines conductes són les que s’han d’observar.

• Observació no estructurada o asistemàtica: no es recullen aquestes conductes o categories, sinó fets ocasionals que es creuen significatius o percepcions que l’educador té de la situació.

• Rúbrica

• Llistat d’indicadors.

VÍDEOS REPTE

Avaluar per aprendre

• L’avaluació l’associem sempre a emocions negatives, a posar notes.. es possible una altra avaluació? el repte és que l’avaluació sigui gratificant i només ho serà si serveix per aprendre; ha de servir per prendre decisions, o no faig res i deixo d’aprendre o com ho faig per superar el que no m’ha sortit prou bé, el que no se prou bé. Darrere d’una valoració hi ha d’haver una decisió que serveixi per aprendre.

• Es pot aprendre sense avaluar? No, si considerem que l’aprenentatge es revisar les idees que tenim, les maneres de pensar, de fer, sentir… Cada vegada més parlem de l’escola invertida, el repte de l’escola és l’avaluació de les coses que rebem de l’exterior, entesa com a revisió o regulació. l’avaluació serà el motor de tot l’aprenentatge de l’escola.

• Quin paper té l’alumnat en el procés d’avaluació? l’alumne és el protagonista de l’avaluació, si no són capaços de corregir-se ells mateixos no serveix, l’autocorrecció porta a l’autoavaluació. Els professos detectem errors i dificultats i els alumnes fan les correccions. Els mestres els han de donar eines que els possibilitin fer una avaluació, una eina molt important és que tinguin clars els criteris d’avaluació explícits. Va molt be la coavaluació ja que a un mateix li costa veure els seus errors, aconseguir que els propis alumnes siguin capaços de corregir-se de veure on s’han equivocat, de entendre el perque i de prendre decisions que l’ajudin a anar endavant. Si sempre els ajudem i els diem on s’equivoquen els farem dependents i no autònoms. L’autonomia és l’aspecte clau per aprendre, capaços ells mateixos de anar decidint que han de fer per millorar.

• Però al final els mestres hem de posar notes. És una contradicció? La nota és una certificació de què hem après o de que no hem après; el repte és aprendre. Posar nota o no és el resultat d’un procés en que ha ajudat l’avaluació que s’ha fet abans. L’alumne també es pot posar nota, pot reconeixer si ha après o no. L’avaluació ens permet reconeixer les nostres limitacions, no tots som iguals no tots tenim per que tenir les mateixes notes. No tots hem de aspirar a ser perfectes per tot, però per tot si que em d’arribar a un mínim de coneixement. La nota es certificar i aprendre i saber que també tenim limitacions.

• Cal canviar, doncs, l’avaluació? Hem de canviar d’avaluació, d’arrel, hem de fer un gir a la visió que tenim de l’avaluació. Canviar l’avaluació és canviar-ho tot, canviar què ensenyem, l’ordre, com ho fem, com organitzem l’aula, com fer que les interaccions entre alumnes funcionin.

Elements clau de l'avaluació dels projectes

Avaluar el procés vol dir avaluar les activitats quan es duen a terme, aconseguir que l’alumnat vegi els errors i els corregeixi. El projecte requereix temps, arribar al projecte final, etc. L’avaluació reguladora requereix temps. Avaluar vol dir ajudar a l’alumnat a que quan tinguin errors o ho facin malament ells mateixos aprenguin a corregir-se.

Si un alumne ho fa bé a la primera quan els diem l’activitat és que no estan aprenent res, ja ho sabien. Aprendre és equivocar-se i saber que haig de fer per canviar, per modificar l’error. Si fem una activitat que dura una hora, hem de trobar una altra hora per veure els errors, corregir-los i analitzar-los.

Avaluar el procés no és posar una qualificació a cada activitat, per tal de saber que els presenten i que fan l’activitat. NO es adequat aquest significat, no s’han de posar nota.

El procés és veure el punt de partida inicial i quin és el procés que es segueix per anar millorant, és a dir l’avaluació formativa. Avaluació de si ell es pot adonar de què està fent millor, que canvia, que fa malament.

Podem tenir evidències per avaluar: 3 etapes. Dades o evidencies amb proves, (expressió oral: com s’expressa) prova, treball escrit, projecte final, han de ser variades; analitzar aquestes dades amb l’alumne i que entengui per que s’equivoca, s’utilitzen les rúbriques; part fonamental, prendre decisions, ajudar a l’alumne a prendre decisions en funció de que han entès per que s’equivoquen per millorar, compta amb una gran dedicació de temps, va lligat ala metacognició.

Avaluar sempre i qualificar quan calgui: al final s’ha de qualificar si ells poden veure que s’han esforçat i han après. La qualificació quan els nens vegin que han après, molt al final del procés.

Ser competent és ser capaç de transferir aprenentatges: per saber si realment són competents ho hauríem d’avaluar amb el següent projecte. Per saber si han après s’ha d’avaluar com a mínim dos mesos després; immediatament no té sentit ja que fomentes la memòria a curt termini. La millor motivació per a l’aprenent és poder usar allò après. Fer l’examen després d’haver acabat no ens diu que som competents. Metacognició per després saber que quan hem demanin aquell tipus de cosa hauré de fer allò. Va lligat als objectius que tinguem; és personal i no s’han de seguir instruccions, cadascú s’ha de fer la seva. Ha de quedar escrit, així hi podem retornar. Això s’ha de revisar i avaluar molt bé per tal que no tinguin disbarats, així ho podran transferir, del que hem après s’ha de apuntar el que s’ha de recordar, no només les activitats. Resum o base d’orientació, per veure que he de fer si m’ho tornessin a demanar.

Avaluem el projecte o el producte: tots els projectes tenen un producte final; avaluar com ha sortit el producte final i l’altra és avaluar l’aprenentatge que hi ha darrere per haver arribat fins allí. L’important és saber que el que hem après per fer-ho ens quedi com a aprenentatge.

Com concretem els nivells d’assoliment de les competències: com decidim els nivells, dels mínims als màxims de competències. Una bona rúbrica ha de fer que el nen pugui veure com millorar. Un aspecte molt important és l’autonomia; nivell 1 que no ho sap fer, nivell 2 amb ajuda ho sap fer, nivell 3 ho sap fer sol i nivell expert és el que sap donar ajuda.