Repte 6: Currículum

1. Fonaments i principis

Els fonaments i principis s’han d’anar treballant progressivament per tal de crear persones crítiques i amb raonament, ja que tots els coneixements que aprenguin els hauran d’aplicar a la vida. Això pot arribar a ser complex perquè la societat no pare de canviar i ens em d’adaptar a ella i ser conscients del que està succeint en l’actualitat.

En primer lloc, hem de tenir en compte els canvis legislatius i les lleis d’educació que estan presents. A Catalunya actualment està imposada la llei d’educació de Catalunya (LEC), la qual està adaptada a la societat i permet que no es canviïn els rols de les escoles pel partit polític, amb aquesta llei podem gaudir d’una estabilitat i que els nens aprenguin segons les seves necessitats.

En segon lloc ens trobem uns altres tipus de fonament , les directrius europees, les quals potencien l’avaluació de competències. Per tal de permetre que tots els alumnes aprenguin millor segons les seves especialitats, aquestes les haurem de potencial però també s’hauran d’adquirir les que no tenen per crear persones competents.

En tercer lloc, cal destacar els aspectes pedagògics que ens donen unes pautes de línies de treball, creades pel departament d’ensenyament.

Per acabar amb els tipus de fonaments , ens trobem amb els avenços científics, amb els quals podem accedir a la neuroeducació i a la neurociència. Les finalitats de l’escrit anteriorment és ser capaç de mantenir un sistema educatiu inclusiu, potenciar el treball amb competències, afavorir l’aprenentatge dels infants i desenvolupar les seves actituds i valors personals.

Pel que fa als principis, existeixen molts i estan redactats al currículum d’educació primària, aquest ens diuen que tots els infants del centre han de gaudir d’un benestar, per tal de controlar les seves emocions i poder comunicar-se amb el seu entorn. La comunicació basada en el respecte.

Totes les decisions han d’estar basades a les necessitats de cada infant, perquè puguin treballar amb motivació i així valorar-los amb èxit segons les seves capacitats , habilitats i el seu progrés.

El treball haurà de ser col·laboratiu per tal d’adaptar-los a diferents entorns. A més, s’incorporen mesures i suports que permeten la flexibilitat en el context d’aprenentatge i la creació de persones actives. L’autonomia de cada infant s’ha de treballar per tal de potenciar les seves habilitats. Tanmateix, es prioritzaran els agrupaments heterogenis segons els nivells i capacitats.

Per últim els recursos personals s’organitzaran per millorar l’atenció de l’alumne, de tal manera que s’augmentin les sessions d’aprenentatge i el nombre de mestres a l’aula.

2. Trets principals

En el currículum d’educació primària es tenen en compte unes finalitats concretes.

Aquestes serien:

• Afavorir que tots els alumnes aprenguin més i millor.

• Potenciar el treball per competències dins l’escola.

• Consolidar en sistema educatiu inclusiu, és a dir que inclogui a tothom.

• I desenvolupar l’acció tutorial per tal de conèixer personalment a l’alumne i cedir-li una atenció individualitzada.

A partir d’aquests fonaments, s’han de mantenir uns trets principals que diuen que:

Els continguts han d’abastar totes les àrees.

Els alumnes s’han d’organitzar per cicles que correspondran al cicle inicial, mitjà i superior.

Cada centre ha de garantir tenir un projecte com a mínim en cada curs.

Abastar i tractar les vuit competències bàsiques que s’han d’acabar assolint.

S’han d’establir uns criteris i continguts per cicles.

Els centres disposen de l’autonomia de centre que és pedagògica i organitzativa i, finalment, s’ha d’oferir l’educació artística a cadascun dels alumnes.

S’aportarà de nou:

La identificació i desplegament de les competències bàsiques per àmbits, que correspondrà a que s’indagui en el tema. És a dir, que es mirarà com s’agruparan, les orientacions que s’indiquen i segons els àmbits, tenir en compte quines finalitats correspondran a cadascun.

Els objectius i continguts que s’assoliran en el final de l’etapa seran les competències bàsiques on els continguts es presentaran de manera resumida i clara.

Finalment, s’aporta al currículum l’educació en valors. És a dir, que en els centres, s’haurà d’ensenyar als alumnes valors que es trobaven en el currículum ocult com la responsabilitat, l’educació, l’amabilitat...

Per últim, es tindran en compte totes les competències. Aquestes segueixen el recorregut que es divideix en tres etapes:

La primera etapa seria l’educació infantil que tracta dels 0-6 anys on desenvoluparien les seves capacitats. A partir d’aquí, la segona seria l’educació primària que data dels 6-12 anys i es marca que es desenvoluparan competències bàsiques pròpies de cada àmbit. Un cop hagin assolit aquestes dos etapes es passa a la tercera i última etapa que correspon a l’educació secundària obligatòria que abasta dels 12-16 anys on en continua amb les competències bàsiques pròpies dels àmbits com a l’educació primària. No obstant, això es dur a terme al llarg de la vida on finalment es poden arribar a l’assoliment de les 8 competències bàsiques.

Finalment, les vuit competències que hem de saber que s’instauren en el currículum i s’han de seguir i haver adquirit en acabar l’ensenyament obligatori són:

1. La competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Competència artística i cultural.

5. Competència digital.

6. Competència social i ciutadana.

7. Competència d’aprendre a aprendre.

8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Organització

L'objectiu principal de l'organització és l'assoliment de les competències bàsiques. Per aquest motiu, l'organització s'ocupa d'estructurar els alumnes, les competències i l'horari.

Alumnes

El currículum nou mentè l'organització dels alumnes. Aquests s'organitzen principalment en etapes. Aquestes etapes es classifiquen en educació infantil (0-6), educació primària (6-12), educació secundària obligatòria (12-16).

Les úniques etapes de l'aprenentatge d'un individu que són obligatòries són l'etapa de l'educació primària i secundària obligatòria. Durant l'educació primària, aquests alumnes s'organitzen per cicles: l'inicial, el mitjà i el superior. Cada cicle està compost per dos cursos. Per tant, en el cicle inicial trobem primer i segon, en el cicle mitjà, tercer i quart, i en el cicle superior torbem els dos últims cursos, cinquè i sisè.

Currículum:

El currículum de l'etapa de l'educació primària està compost per àmbits que fan l'agrupació de les àrees de coneixement segons el criteri de les dimensions les quals les organitza segons la seva finalitat i el seu caràcter complementari. A cada àmbit es defineixen les competències que l'alumne ha d'assolir en acabar l'etapa. Es transmeten a partir de competències, perquè no només s'ha d'ensenyar les matèries, també s'ha d'ensenyar els diferents valors.

Cada àmbit té unes dimensions en les quals s'identifiquen els continguts claus per assolir les competències bàsiques pròpies d'aquesta etapa educativa, unes orientacions metodològiques les quals tenen els criteris de com s'han de fer les activitats avaluatives, i unes orientacions per a l'avaluació que ens indiquen els criteris que fan referència al caràcter formatiu de l'evolució de l'aprenentatge de cada alumne.

Cada àrea de coneixement té els seus propis continguts els quals tenen els seus objectes d'aprenentatge que permeten assolir les competències, i els seus propis criteris d'avaluació els quals esmenten el tipus i el grau d'aprenentatge que han d'adquirir els alumnes.

Horaris:

En l'etapa d'educació primària, els alumnes han de passar 5250 hores a l'escola. D'aquestes hores 525 són d'esbarjo i 4725 de l'horari lectiu curricular (560 hores d'aquestes són de lliure disposició → representen 4 dies a l'any).

Les hores lectives curriculars estan dividides segons àmbits.

– Àmbit lingüístic: 1050 hores per les llengües oficials (català i castellà) i 420 hores per les llengües estrangeres.

– Àmbit matemàtic: 840 hores.

– Àmbit de coneixement del medi: 630 hores.

– Àmbit artístic: 385 hores.

– Àmbit d'educació en valors: 315 hores.

L'escola té autonomia per fer l'horari, respectant les hores obligatòries que ha dictat la llei d'educació que regeix en cada país.

LA METODOLOGIA

La metodologia de la qual parla el currículum és aquella que dóna un paper actiu a l’alumne amb el seu aprenentatge.

Actualment s’aposta per un treball per competències amb la finalitat que els alumnes aprenguin al llarg de tota la seva vida, des del naixement fins a la vellesa. Per tal de fer un aprenentatge de llarga durada cal fomentar els coneixements que són bàsics i promoure una autonomia i curiositat per aprendre, que utilitzarà l’alumnat. Pots prendre autònom dins el treball en grup

Els coneixements i estratègies bàsics són aquells útils per comprendre cada àmbit de coneixement, seguir aprenent i comprendre i actuar en el món actual.

Aprendre per competències és fer-ho d’una manera:

• Transferible → útil en diversos contextos.

• Significativa i permanent → no s’oblida amb facilitat.

• Productiva → no s’utilitzen sovint activitats reproductives i repetitives, hi ha més varietat.

• Funcional → són útils en els problemes de la vida quotidiana.

Un aprenentatge significatiu està dividit en tres parts: la regulació, la planificació i l’avaluació i la seva seqüència didàctica és:

1. Buscar les idees prèvies o coneixements previs que tenim.

2. Introduir nous continguts o matèria.

3. Estructurar els coneixements que tenim finalment.

4. Aplicar el que hem après a resoldre problemes.

Característiques de les unitats didàctiques o projectes per afavorir l’assoliment de competències:

• Compartir amb l’alumnat objectius i criteris d’avaluació (criteris d’èxit).

• Tenir en compte l’interès de l’alumnat.

• Aprenentatge autèntic → treballar els continguts de manera integrada i relacionar-ho amb la vida quotidiana o contextos reals.

• Activitats per fer recerca i aplicar els coneixements adquirits. Fer més preguntes i menys respostes.

• Situacions amb més d’una solució, amb dilemes per fomentar la discussió.

• Tasques amb l’ús d’habilitats cognitives de diversa complexitat.

• Activitats de treball en equip amb una part de recerca i reflexió personal.

• Fomentar l’autonomia i que l’alumne sigui el centre d’aprenentatge.

• El mestre és un guia (proposa, regula, pregunta, introdueix coneixements…).

• Fomentar la metacognició, l’aprendre a aprendre, l’autoregulació. Tenir en compte el procés, no sol on s’ha arribat.

• Recursos i materials per estimular la curiositat i creativitat.

• Respectar els ritmes de treball i vetllar per extreure el màxim de cada alumne.

• Dedicar temps a la coavaluació o posada en comú.

• Estratègies per comprendre que s’ha après i quines són les dificultats i per què.

• conversar per generar noves idees, preguntes, hipòtesis…

• Dinàmiques o instruments per dir què han après i veure en què han de millorar i com ho poden fer, donant-los eines i recursos per fer-ho.

Primer àmbit és la motivació, tot ha de estar relacionat amb la vida quotidiana, metodologia que respecti el ritme dels alumnes i multivariada, flexible i millorable, treballar per competència, centrada en els alumnes.

Avaluació

Podem entendre com avaluació com el procés de recollida de l'aprenentatge de l'infant al llarg del curs.

Els criteris d'avaluació de les àrees són de caràcter bàsic per a tots els alumnes i es concreten per cicle. Aquests criteris són la referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de diferents competències de tots els alumnes. Per facilitar a l'equip docent a la presa de decisions per els criteris d'avaluació es recullen al currículum de l'escola on estan classificats per cicles i àmbits.

L'avaluació formativa és part del procés d'aprenentatge, la valoració dels alumnes es basa en els avenços personals i en l'evidència que mostren els resultats de les activitats desenvolupades, que informen del progrés, els coneixements i d'allò que són capaços de fer.

L'avaluació ha de ser amb uns trets característics estipulats al Decret 119/2015 on diu que ha de ser contínua, global i formativa o bé formadora.

L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i global, amb observacions sistemàtiques de l'assoliment dels objectius educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees, amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa i centrada en l'adquisició i la consolidació de les competències bàsiques. L'avaluació ha de permetre que tant els mestres, amb una avaluació formativa, i els alumnes, avaluació formadora, puguin identificar les seves dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés i prendre les decisions oportunes per assolir els objectius. Amb aquesta finalitat, els alumnes han de conèixer els objectius d'aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals se'ls avaluarà.

L'avaluació comporta:

1. Recollir dades

2. Analitzar les dades i emetre judicis

3. Prendre decisions per regular el procés que comportaran la diferenciació dels graus d'aprenentatge d'un alumne i l'orientació necessària individualitzada. Aquestes decisions poden ser preses pel mestre o bé per l'alumne.

L'avaluació té una doble funció. Inicialment regula el procés d'aprenentatge que ha de permetre prendre decisions i adaptar estratègies pedagògiques a les característiques dels alumnes i contrastar-ne el progrés a mesura que avancen en els seus aprenentatges. Per altre banda, contrastar el grau d'assoliment per part dels alumnes dels diferents aprenentatges i reconduir els processos didàctics per part dels docents.

Avaluar comporta recollir evidències, informacions, dades, interpretacions del procés i dels resultats i a partir d'aquí poder aplicar mesures de millora. S'ha de també promoure l'autoavaluació i la coavaluació de determinades tasques de forma regular, com una manera de conscienciar de determinades tasques de forma regular,com una manera de conscienciar els alumnes del seu punt de partida i del seu progrés cap a l'assoliment dels objectius.

Així doncs, l'avaluació de les competències:

· Promou la implicació de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge, l'ajuda a ser més autònom.

· Comporta reconèixer si l'alumne és capaç de mobilitzar els diferents tipus de sabers de manera interrelacionada en l'actuació

6. EQUIPS DOCENTS

En el Currículum de la educación primaria se ha producido un cambio, de manera que el centro del protagonismo pasa del profesor al alumnado. Esto favorece a que los alumnos puedan aprender más y mejor. También ha cambiado la forma de autoevaluarnos y de reflexión sobre la función que estaba teniendo el profesor en el aula, actualmente debemos de auto cuestionarnos que hacemos bien y hemos de mantener, que hemos de mejorar y que hemos de hacer que no hacíamos antes para así terminar de favorecer el aprendizaje de nuestros alumnos.

El equipo docente para conseguir cualquier tipo de objetivo educativo debe de tomar unas decisiones y diseñarlas o planificarlas en una programación conjunta. ¿Y cómo hacemos esto?, lo primero que debemos hacer es definir nuestros objetivos y los criterios de éxito, es decir, que queremos conseguir y como sabremos si lo hemos conseguido. En segundo lugar, debemos de planificar que hemos de hacer para conseguirlo. Posteriormente pondremos nuestros objetivos en marcha actuando y llevándolo a término. A continuación, debemos de evaluar y contrastar si hemos conseguido lo que queríamos. Y por último debemos de regular y mirar de mejorar aquellos aspectos de mejora.

Todos estos cambios y propuestas para mejorar el aprendizaje deben tener unas características que favorecerán el éxito en este proceso de cambio. Compartir el trabajo de manera colaborativa entre todos los docentes, compartir conocimientos y experiencias, trabajar en las redes dentro y fuera de la escuela, reflexionar sobre los procesos de reflexión de acción y acción son algunas de las características. Pero lo primordial es que estos pequeños cambios que realizamos deben ser de manera permanente y sostenible.