Repte 5: Didàctica
- escola meraki
- 10 may 2018
- 9 Min. de lectura
DEFINICIÓ DE DIDÀCTICA
La programació de les unitats didàctiques o unitat de programació d’aula és el nexe d’unió entre la proposta pedagògica de centre i la pràctica docent a l’aula. Té caràcter de projecte, és a dir, s’anticipa a l’activitat educativa. Ha de precisar amb detall què, com i quan s’ha d’ensenyar i avaluar per orientar l’activitat quotidiana del personal educador. Per tant, ha d’especificar els continguts, els objectius, les activitats d’ensenyament-aprenentatge, els criteris i les activitats d’avaluació, la temporalització i les orientacions didàctiques per portar-la a terme.
La didàctica és la ciència dins de la pedagogia que estudia el treball docent i discent centrat en els mètodes d’ensenyament i aprenentatge. La seva finalitat és la instrucció. És una ciència pràctica i intencional.
2. DEFINICIÓ I ELEMENTS D’ACTE DIDÀCTIC
La qualitat i el tipus d’interaccions entre el conjunt d’elements que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge, és a dir, en l’acte didàctic, són l’objecte d’estudi de la didàctica.
Acte didàctic: activitat que relaciona el professorat i l’alumnat en un procés d’aprenentatge determinat.
Els seus elements són: el discent, el docent, la matèria, la metodologia i el context.
És intencional i sistemàtic; i intrínsec i renovat.
3. REALITZAR UN QUADRE EXPLICATIU PER CADA ELEMENT DE L’ACTE DIDÀCTIC IGUAL QUE EL PRESENTAT PEL DOCENT.
El Docent
DEFINICIÓ
El docent és el professional de l’ensenyament, té diverses competències en el procés d’ensenyament dins d’un marc institucional molt variat. La funció del docent ha evolucionat de ser l’agent exclusiu en el conjunt d’elements de l’acte didàctic a esdevenir un mediador de l'aprenentatge, és a dir, posant a l’abast de l’alumne els materials i els procediments necessaris per l’assimilació i la integració dels continguts.
Professional que ensenya o instrueix.
Persona que ensenya una ciència, art, etc o té un títol per a fer-ho.
CARACTERÍSTIQUES
El docent ensenya el que posa el currículum, per tant és intencional. A més, han d’intentar planificar i veure que ensenyen, és a dir, han de tenir en compte el currículum ocult.
Professionals:
- Tenir capacitat i ser competent en la disciplina que ensenyes. Competent en uns coneixements específics.
- Coneixement dels alumnes.
- S’ha de planificar: competent en qüestions didàctiques.
- Competent amb coneixements organitzatius.
- Competències psicològiques.
- Saber conèixer el context.
- Innovadors.
- reflexionar sobre la pràctica.
- Crítics amb nosaltres mateixos.
- Formació continua i tenir en compte els canvis.
Personals:
● Flexible.
● Pacient.
● Actitud positiva.
● Superació adaptació a les necessitats.
● Saber afrontar els canvis.
● Altes expectatives amb els alumnes.
● Motivació.
● Saber comunicar-se i treballar bé amb les famílies.
● Puntualitat.
● Respecte.
● Carismàtic.
● Empàtic.
● Ser objectius.
● Líder, carismàtic.
● Actitud positiva.
● Adaptar-se a les necessitats.
● Resolutiu.
● Treball en equip i cooperatiu.
● Coherència entre el que ensenyem i avaluem.
● Avaluació continua.
TIPOLOGIA
- Autoritari: aplica les seves normes pròpies i els alumnes s’hi han d’acollir.
- Democràtic: els alumnes poden participar en la resolució de les situacions.
- Sobreprotector: donar arguments més sentimentals; com a parvulari que estan tots els nens sobre seu. Són com els pares o mares dels alumnes.
- Autosuficient: lligat a l’autoritari, es considera que és més que l’alumne.
- Permissiu: deixar fer “laisser faire”, deixar que els alumnes participin i decideixin. parteixen de la idea que els alumnes han de ser feliços i que l’educació s’enfronta a la natura del nen, llavors no vol que això passi.
- Inconsistent: Un dia blanc i l’altre negre, no és coherent.
Les modalitats mai es donen pures.
COM ÉS A L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
És un mediador de l’aprenentatge, és a dir, posa a l’abast de l’alumne els materials i els procediments necessaris per a l’assimilació i la integració dels continguts.
Actualment, es considera que el professorat és un element crític i integrador de primer ordre en el procés que dur a terme i que pot millorar l’acció reflexionant-hi i introduint-hi els canvis necessaris.
Ha de ser innovador, crític, mediador, competent amb les noves tecnologies.
El Discent
DEFINICIÓ
L’alumne, qui en darrere terme aprèn.
Persona que segueix l’ensenyament d’un altre i n’aprèn.
CARACTERÍSTIQUES
- Paper actiu en l’aprenentatge.
- Motivació en l’aprenentatge.
- Autònom/autodisciplinari.
- Crítics i reflexius.
- Ser interactiu.
- Està dins d’un context intencionat i sistematitzat.
- Maduració: relacionada en la edat, capacitat de reflexió sobre el que pot passar de forma crítica i prendre capacitat de decisió.
- Autoconcepte i autoestima: visió que té l’alumne d’ell mateix afectarà en el procés d’aprenentatge. Això influeix en les expectatives que té el professor d’ell. Es construeix per mi i per l'opinió dels altres de mi, pel context.
- Motivació intrínseca: ganes d’aprendre, que vas amb ganes a classe.
- Motivació extrínseca: que ve de fora, te la dóna el professor.
TIPOLOGIA
- Alumnat amb necessitats educatives especials: poden ser temporals (nens amb els pares separats o tenir un germà nou → canvi de comportament) o permanents (superdotats, alguna dificultat en l’aprenentatge detectat per algun especialista) .
- Alumnat nouvingut.
- Alumnat amb situacions socioculturals desfavorides.
- Alumnat amb altres capacitats.
- Actiu.
- Passiu.
- Alumnat amb altres necessitats.
COM ÉS A L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
L’infant és el protagonista i regula el seu propi procés d’aprenentatge. Té un paper actiu i crític. Els alumnes escullen alguns continguts del que volen aprendre. Els alumnes han de ser vistos com a persones amb sentiments i emocions. Els alumnes han de ser actius, reflexius i creatius; marquen el seu ritme de treball i han d’estar motivats.
La matèria/ Contingut
DEFINICIÓ
És allò que s’aprèn, el contingut o currículum que transmetem a les futures generacions i es decideix amb els polítics amb la LEC a Catalunya i la LOMCE a nivell estatal.
CARACTERÍSTIQUES
(EXAMEN)
Ha de ser oportuna, actualitzada, pertinent i rellevant.
És neutre.
Dissenyat per competències i no per continguts: perquè busquem una formació integral de l’individu (formar en cos: deixar fer; ment: saber fer; i ànima: saber estar i aprendre a ser persones)
Currículum cíclic, els continguts del currículum es van ampliant al llarg dels cursos.
TIPOLOGIA
Currículum ocult: tot allò que ensenyem de forma inconscient als alumnes i que a vegades és més potent que l’explícit.
Currículum explícit: contingut regulat per l’administració i que és el que hem d’ensenyar.
COM ÉS A L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
El currículum mai no es neutre, perquè a l’escola s’adoctrina segons el partit polític que estigui implantat. Tanmateix, avui en dia volen que els infants valorin, reflexionin...
Basat en competències.
La metodologia
DEFINICIÓ
Accions, processos i tècniques que el discent ha de dur a terme de forma variada. És agent actiu de l’aprenentatge
CARACTERÍSTIQUES
Cal buscar formes multivariades i flexibles de presentar i treballar els continguts
organitzades
adaptades a l’assignatura
motivadores
TIPOLOGIA
- classe magistral.
- classe invertida.
- treball per racons (es treballa en grups i en cada un es treballa una cosa diferent).
- treball en grup/equip/cooperatiu
- treball per projectes
- Resolució de problemes (ADP)
- treball per centres d’interès. (tema que és l’eix vertebrador d’un tema durant un període de temps.)
- estudi de casos (es planteja un cas on has de donar possibles solucions)
- treballar per mentors (hi ha alumnes que ajuden als altres)
COM ÉS A L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
Que potenciïn que l’alumne sigui actiu.
que ajudin a que l’alumne sigui competent.
Innovadores, que sempre busquin la millora
metodologies que ajudin a que l’alumne pugui ser competent.
El context
DEFINICIÓ
Conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten apropiadament els enunciats.
Enciclopèdia Diec2
CARACTERÍSTIQUES
- Sempre canviant,
- Divers.
- Adequat
- Dinàmic
TIPOLOGIA
- Formal: esta establert i sistematitzat, és a dir, hi ha un propòsit.
- No formal: no està establert ni sistematitzat, està intencionalitzat.
- Informal: no establert ni sistematitzat, vida quotidiana, sense intencionalitzat.
COM ÉS A L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
4. IMPORTÀNCIA DE PLANIFICAR
Avantatges: saber on vaig, organitzar-me, saber on ha de continuar qui em vingui a substituir, per no quedar-me en blanc, perquè surti mínimament bé, per fer un seguiment, per no fer-ho a últim moment, per que no quedin forats en l’aprenentatge de l’alumne. No és una cosa rígida, estricta i que no es pot moure; és a dir, modifiquem el projecte en funció de les necessitats en aquell moment. Per poder improvisar s’ha de planificar per reflexionar què fer i no, i com ajustar-nos al canvi.
Inconvenients:
Pot passar algun problema i no es pot fer el planificat.
Llavors s’ha d’improvisar.
El problema es veure que la planificació ha de ser estricta i rígida.
Errors de previsió.
Falta d’innovació i eficàcia en la planificació.
Vídeo
L’ensenyament del coneixement és consubstancial a qualsevol concepció de cultura humana. L’acte didàctic, sistemàtic i intencional es produeix des de l’origen de la història.
La didàctica és la ciència que estudia el treball docent i discent concloent amb els mètodes d’ensenyament i aprenentatge. La seva finalitat és la instrucció.
Camp de coneixement d’investigacions, de propostes teòriques i pràctiques que es centren sobretot en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
La didàctica és la ciència que té com a objecte formal l’activitat docent i discent amb els mètodes adequats.
Objecte immediat de la didàctica és el treball del discent i el docent, és a dir, l’ensenyament amb una finalitat instructiva. Acte didàctic = sistemàtic i intencional. Ed. NO formal, no te currículum, s’ajusta a les necessitats de l’usuari i si és sistemàtic.
Com qualsevol altre fenomen, social o natural, l’ensenyament del coneixement en general i dels coneixements concrets ha merescut l’atenció dels estudiosos. La qualitat i el tipus d’interaccions entre el conjunt d’elements que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge, és a dir, en l’acte didàctic, són l’objecte d’estudi de la didàctica.
Però també de la mateixa manera que en l’estudi de qualsevol altre fenomen social, la realitat de l’acte didàctic, se’ns presenta com un tot complex, indiferenciat i impredictible. Un tot del qual haurem de destriar els elements que el componen, bo i estructurant-lo.
Partim de la base que l’acte didàctic, no es produeix en el buit, al contrari, s'insereix en un context sempre canviant que el condiciona profundament. Un context que podem representar com una esfera. Un cop situats dins d’aquest context, ens és possible proposar un model que ens expliqui la estructura profunda. Si ens fixem més en el que seria el nucli d’aquest esquema, hi podem veure representat l’objecte de la didàctica. Cadascun dels vèrtex del tetraedre representa un components bàsic de l’acte didàctic: docent, discent, mètode i matèria o contingut cultural. En cadascun dels vèrtex podem veure la interrelació dels 4 elements bàsics segons es prioritzi un o l’altre. El tetraedre en el seu conjunt representaria l’objecte de la didàctica.
El docent és el professional de l’ensenyament, té diverses competències en el procés d’ensenyament dins d’un marc institucional molt variat. La funció del docent ha evolucionat de ser l’agent exclusiu en el conjunt d’elements de l’acte didàctic a esdevenir un mediador de l’aprenentatge, és a dir, posant a l’abast de l’alumne els materials i els procediments necessaris per l’assimilació i la integració dels continguts. Actualment es considera que el professorat és un element crític i integrador de primer ordre en el procés que dur a terme i que pot millorar l’acció reflexionant-hi i introduint-hi els canvis necessaris.
Dr. Gimeno Sacristán: Un profesor es alguien que actúa en la realidad pero que tiene que actuar guiado por la inteligencia crítica que se nutre de la cultura, que es capaz de analizar lo que recibe, dónde está y lo que proyecta. En definitiva, el profesor es alguien activo en su propia práctica, los esquemas de pensamiento que tienen y en los cuales conviene ayudarle en todo lo que sea necesario son fundamentales para esa práctica; pensamiento y acción deben fusionarse en lo que otros han llamado investigación- acción.
El discent, és a dir, l’alumne és qui en darrer terme aprèn. L’aprenentatge seu és un procés de programació complex i de combinació de metodologies i materials. Fins fa poc es pensava que un alumne ben dotat aprenia i un altre que no estava tant no ho feia. Això impedia argumentar i resoldre els problemes de l’ensenyament com el fracàs escolar.
Dr Fernández Pérez: ¿quien fracasa la escuela o los niños? Por ahí podríamos empezar a cambiar lo que podemos cambiar, que somos nosotros, los profesores, los educadores. Me preocupan los alumnos que fracasan en la escuela pero los que de verdad me preocupan son los que fracasan en la vida después de tener un gran éxito escolar. Por eso debemos trabajar en el perfeccionamiento del profesorado porque son el fondo de la cuestión.
La metodologia representa una sèrie d’accions que el discent ha de dur a terme de forma repetitiva i multivariada, és agent actiu del procés d’aprenentatge. Aquest efecte i perquè la repetició no sigui repetitiva cal buscar formes multivariades i flexibles de presentar i treballar els continguts. Per aquesta raó, les noves tecnologies com ara l’ensenyament assistit per ordinador o els productes multimèdia han donat molt joc en les metodologies de treball amb el discent.
Dr. Antonio Medina: una enseñanza- instancia ha de plantear la superación de la distancia interpretando la comunicación como el reto constitutivo de la construcción de conocimientos. En ese mismo lugar el compromiso de ligar a través de la mediación de los profesores tutores con unos modelos de aprendizaje y de innovación educativa que estamos trabajando en didáctica. Autoanálisis de la práctica de los profesores tutores, de la reflexión directa que hacemos con los alumnos y de la transformación y actualización de conocimientos a través de la enseñanza a distancia. La consolidación de las unidades, la reelaboración de los nuevos materiales y el trabajo directo con los profesores tutores y el trabajo que se hace en las aulas, va creando un nuevo estilo de pensar y hacer más allá de la distancia; un aula cultural, en la que todos participamos, creamos la didáctica y mejoramos metodológicamente.
La matèria, allò que s’aprèn ha de ser oportuna, actualitzada, pertinent i rellevant. Els continguts han de ser transmesos diferentment en funció del moment històric i cultural i en funció dels mitjans i recursos didàctics disponibles per fer-ho. Una de les finalitats claus del currículum és la selecció i la seqüenciació dels continguts i dels objectius. Els continguts de la cultura són una dimensió dinàmica, poden variar, evolucionar, transformar-se. Només l’adquisició integral i significativa dels aprenentatges, permet als alumnes donar un nou sentit als continguts culturals que han assimilat i promoure la generació d’una nova cultura.
Dr. Adalberto Fernández: creo que es un juego intrínseco, íntimamente unido, perfecto entre los dos elementos claves, la cultura, por lo tanto los contenidos culturales claves a los cuales pertenece el sujeto y en los cuales está moviéndose y en los cuales vive y convive; y un capacidades de todo tipo que estructuran su personalidad y gracias a que tiene esas capacidades es capaz de interactuar con la cultura. La didáctica lo que tiene que hacer es lograr esta simbiosis perfecta usando las mejores estrategias metodológicas para que sea una realidad.
És gràcies a l’acte didàctic que la cultura es transmet i evoluciona tant en el temps com en l’espai. És un procés contínuament renovat, intrínsec en l'ésser humà que com més bé comprenem millors expectatives s’obriran per al nostre futur i per les generacions que ens han de succeir.
Comments