Repte 4: Cicle Superior

Atenció a la diversitat, relació amb l’entorn; Plans educatius d’Entorn

1. Per a què ens hem de relacionar amb l’entorn?

El fet de relacionar-nos amb l’entorn fa que hi hagi una major cohesió social entre tots els indiviudus i a més a més això ajuda a que hi hagi èxit escolar.

1.2Què son els Plans Educatius d’Entorn?

El Pla Educatiu d’Entorn és una iniciativa de cooperació entre els diferents agents sociabilitzadors d’una zona. Aquest projecte preten afavorir l’èxit eduatiu de tot el seu alumnat i promoure la cohesió social. És una proposta educativa que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

És una proposta conjunta entre el departament d’educació i els ajuntaments amb colaboració amb els centres, dels serveis eduactius i del teixit educatiu social.

Les seves actuacions són diverses:

• Acollida de l’alumnat i les seves famílies.

• Optimització i incentivació de l’escolarització.

• Acompanyament acadèmic i professional.

• Resposa a les demandes social.

• Activitats complementàries, extraescolar o de vacances.

• Espais de trobada i de convivència.

• Sensibilització i formació.

1.3 Es porten a terme en contextos socioeconòmicament desfavorits.

El Pla Educatiu d’Entorn s’ha de portar a terme en totes les escoles i trobem que en les escoles en contextos socioeconòmics desfavorits aquest Pla ajuda a que hi hagui una major cohesió social entre els alumnes, els professor i també entres les famílies.

2. Inclusió-Integració: diferències. El Departament d’Ensenyament fa una aposta per la Inclusió: explicar els principis claus:

Inclusió: procés pel qual s'ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat de continuar sent membres de les aules regulars i d'aprendre dels seus companys –i amb ells– a l'aula

Integració: Procés pel qual els alumnes assimilen els seus companys que són heterogenis: immigrats, marginats, etc. Aquests alumnes s’han d’adaptar a la resta de la comunitat educativa.

Diferències:

En la integració els alumnes s’han d’adaptar als demès, en canvi, en l’inclusió els alumnes s’accepten. Una altra diferència que hi ha és que en la integració els alumnes amb alguna dificultat en les seves capacitats, diferència de raça o altra, es tracten diferent als altres alumnes, és a dir, no se’ls hi dona les mateixes oportunitats que al altres. En canvi, en el mètode de la inclusió tot els alumnes se’ls tracte igual i se’ls dóna les mateixes oportunitats.

3.Estratègies organitzatives per atendre a la diversitat:

· Mesures i suports universals: per a tots els alumnes, en tots els entorns, accions preventives i proactives.

· Personalització dels aprenentatges: consisteix en generar una cultura, entorns d’aprenentatge, aprofundir en l’aprenentatge, i la necessitat d’establir aliances per a l’educació.

· Organització flexible de les aules: les aules s’han d’organitzar segons la manera què es vol entendre l’aprenentatge i segons les metodologies que es vol fer servir, expressa una manera de pensar (sobre l’aprenentatge, l’infant, la comunicació, etc.) i permet fer unes coses o unes altres.

· El disseny universal de l’aprenentatge: és el conjunt de principis de disseny curricular, que ens ajuden a avançar cap a un model obert que permeti la participació i l’aprenentatge a tothom.

· L’aprenentatge col·laboratiu: aplicar estratègies de treball cooperatiu

· L’avaluació formativa: és verificar els avenços de l'alumnat i detectar les dificultats, ja que a partir dels errors s’aprèn.

· Mesures i suports addicionals: atenció específica als aprenentatges , accions flexibles, temporals i preventives.

· L’atenció del mestre d’educació especial: Convindrà que els mestres especialistes en educació especial prioritzin, d’acord amb l’equip directiu i el tractament que l’escola doni a la diversitat, l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, i donin suport al professorat en la planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participació de tot l’alumnat en les activitats a l’aula ordinària.

· L’atenció del professor d’orientació educativa: assessora als membres de la comunitat escolar en temes relacionats amb l’orientació personal, acadèmica i professional dels alumnes. I també l’atenció a la diversitat de l’alumnat i en totes aquelles temàtiques en què es requereixin orientacions i assessorament.

· El suport escolar personalitzat (SEP): pretén aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges amb activitats addicionals, dins o fora de l’aula, segons escaigui, i dirigides a grups d’alumnes o a alumnes individuals que, en algunes àrees o en aspectes conductuals, puguin manifestar dificultats o talents específics.

· Els programes intensius de millora (PIM): Es tracta d’una mesura específica i temporal d’atenció a la diversitat per promoure la consolidació de les competències bàsiques de primària, i la millora progressiva de les competències establertes en l’àmbit lingüístic (català i castellà) i en l’àmbit matemàtic.

· Les aules d’acollida: és una estratègia organitzativa i metodològica per atendre l’alumnat nouvingut quan s’incorpora. Té una doble finalitat: en primer lloc que l’alumne se senti ben atès i valorat en els aspectes emocionals i, en segon lloc, que disposi de les eines bàsiques per iniciar en el nou context, al més aviat possible i en les millors condicions, el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

· El suport lingüístic i social: s’adreça als alumnes de procedència estrangera que, incorporats plenament a l’aula ordinària, necessiten suports específics per seguir l’aprenentatge de les àrees.

· Els programes de diversificació curricular (PCD): tenen com a finalitat afavorir que els alumnes que ho requereixin puguin assolir els objectius i les competències clau de l’etapa, mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent de la que s’estableix amb caràcter general, i amb una metodologia específica i personalitzada.

· Mesures i suports intensius: singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada.

· Les unitats de suport d’educació especial (USEE): dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles com a recursos intensius i conjunturals per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.

· Les unitats d’audició i llenguatge (UAL): dotacions extraordinàries que s’incorporen a les plantilles d’escoles com a recursos intensius i conjunturals per als alumnes amb discapacitat auditiva severa i pregona que requereixen un equipament singular i una especialització professional.

· Els centres d’educació especial (CEE): desenvolupar programes específics de suport a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris, com a proveïdors de serveis i programes específics de suport, en coordinació amb els serveis educatius, els programes específics de suport al sistema educatiu inclusiu poden ser de dos tipus:

1. De col·laboració en l’atenció directa als alumnes amb necessitats educatives especials, en coordinació amb el tutor o la tutora i l’equip docent de l’alumne.

2. D’aplicació de programes d’estimulació de la comunicació i el llenguatge, les habilitats adaptatives, l’autoregulació emocional o altres.

· Les aules integrals de suport (AIS): proporcionen atenció integral (educativa i terapèutica), temporal i intensiva als alumnes en edat escolar obligatòria d’escoles i instituts amb necessitats educatives especials derivades de trastorns mentals o trastorns greus de conducta.

· Les unitats d’escolarització compartida (UEC): són programes de diversificació curricular específics per a alumnes amb inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social.

· Els programes específics de suport a la inclusió (CEEPSIR): els centres d’educació especial poden desenvolupar programes específics de suport a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris, com a proveïdors de serveis i programes específics de suport, en coordinació amb els serveis educatius.

· L’atenció de personal d’atenció educativa: S'ha de garantir la participació dels educadors d'educació especial en les reunions que permetin la coordinació amb els equips docents del centre i, quan escaigui, amb els altres serveis (EAP, CDIAP, CSMIJ, etc.). A les escoles de primària i als centres d'educació especial es prioritzen les reunions amb el tutor o tutora i les reunions de cicle i de nivell.

4. Serveis educatius i centres de recursos: què son?

· Serveis educatius :són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).

· Centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d'assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d'una zona educativa específica. Formen el servei educatiu de zona.

5.Defineix: Mesures i suports universals, mesures i els suports addicionals per atendre a la diversitat , mesures i els suports intensius

Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tots els alumnes, a partir del que estableixen el Decret 119/2015 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, i el Decret 187/2015 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària. Es recullen en el projecte educatiu del centre i en les seves normes d’organització i funcionament i han de quedar concretats en el Pla d’acollida de l’alumnat i del professorat, en el Pla d’acció tutorial i en les programacions d’aula.

Han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn, i garantir la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.

Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes.

Entre les mesures i els suports addicionals es considera:

• El suport escolar personalitzat (SEP)

Suport escolar personalitzat

• El programa intensiu de millora (PIM)

• Els programes de diversificació curricular (PDC)

• L’aula d’acollida

• El suport lingüístic i social

• El projecte Promoció del poble gitano a Catalunya

• L’atenció domiciliària

• Les aules hospitalàries

• Els hospitals de dia per a adolescents (HDA)

• Les unitats docents de centres educatius del Departament de Justícia

• Les unitats docents en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

6. Que és el PI i la DUA

PI: Un pla individualitzat (PI) és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, a partir dels acords presos per part de l’equip docent que l’atén.

DUA: El Disseny Universal per a l'Aprenentatge és una manera de pensar sobre l'ensenyament i l'aprenentatge que ajuda a que tots els estudiants tinguin la mateixa oportunitat de tenir èxit.