top of page
Buscar

Repte 4: Cicle inicial

  • Foto del escritor: escola meraki
    escola meraki
  • 7 abr 2018
  • 6 Min. de lectura

1. Per a què és important la relació amb les famílies? En què poden participar. Participació institucional: Consell Escolar, Tutories.

És necessari que escola i família treballin plegats en un objectiu comú, l’èxit educatiu. Hem de ser capaços, entre tots, de donar coherència i complementarietat a la tasca educadora. La implicació de les famílies és necessària i els centres educatius n’han de facilitar i garantir les vies d’interacció i cooperació

Es important què els pares tinguin la responsabilitat tant a casa d’ajudar als seus fills com a l’escola d’implicar-se en les tasques o obligacions escolars d’ells, ja que han de tenir consciència del lloc on estudien, i tots els projectes i activitats que duen a terme.

Els pares han de ser un model a seguir per als nens ja que algunes vegades la feina costa més que altres cops i això provoca unes crisis i problemes, els quals s’han de superar. Ells tenen el càrrec de donar suport perquè aprenguin a ser responsables i a créixer. Des de casa, també s’ha de garantir l’assistència diària al centre escolar dels fills en condicions d’educabilitat, és a dir, amb una actitud positiva, respectuosa i responsable per tal d’aprofitar al màxim el procés d’aprenentatge, i proporcionar un major aprofitament de les activitats educatives que es desenvolupen a l’escola.

Ha de fer el seguiment i l’acompanyament del procés escolar dels fills: orientar-los o reforçar els continguts escolars amb les activitats familiars diàries (portant-los a comprar, llegint amb ells abans d’anar a dormir...). La família ha de poder transmetre als fills altes expectatives envers els aprenentatges, i potenciar-los l’autoestima, la capacitat d’autonomia, el valor de l’esforç i la responsabilitat per dur a terme els seus objectius.

Seguidament l’escola, ha de fomentar la comunicació amb els pares ja que ells també en formen part. Hi ha d’haver un espai on els pares puguin debatre les seves opinions i si s’escau alguna proposta de millora.

La participació individual (centrada en els fills):

  • Corresponsabilitzar-se de les tasques educatives.

  • Interessar-se pels aspectes de l’educació que afecten la comunitat educativa.

  • Tenir informació i formació adequada per poder analitzar, opinar i intervenir,directament o a través dels seus representants.

Associativa i Institucional (AMPA I Consell Escolar):

  • Assistència a les famílies en tot allò que fa referència a l’educació dels seus fills i filles.

  • Col·laboració en les activitats educatives dels centres.

  • Promoció de la participació de les famílies en la gestió del centre.

  • Facilitar la representació i participació de les famílies en els Consells Escolars dels centres.

  • Designar un dels representants de les famílies en el Consell Escolar del centre.

  • Assistir a les famílies d’alumnes en el seu dret a intervenir en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics.

Hi ha quatre tipologies de participacions família-escola dins del consell escolar i les tutories.

Tutoria → La participació individual-formal, centrada en l’educació del fill, que es correspon amb la comunicació personal dels pares amb el professorat per conèixer el funcionament del centre i el procés d’aprenentatge del fill: a la reunió d’inici de curs i/o a la reunió o reunions amb el tutor del fill. El 98,7% de les famílies hi participa.

Consell Escolar → Representa la participació individual-informal, és a dir, una participació presencial en la vida escolar del centre, com l’assistència a diverses activitats que es fan al centre. El 75,8% de les famílies han assistit alguna vegada durant el curs a festes o altres activitats organitzades tan pel centre com per l’AMPA i dirigides o obertes a les famílies, com festes, activitats lúdiques o xerrades temàtiques per als pares.

La participació col·lectiva-informal, ja sigui col·laborant activament amb l’AMPA o a comissions del centre, en que hi trobem el 27,3% dels pares i mares .

Finalment, la participació col·lectiva-formal, que suposa ostentar un càrrec de representació, ja sigui com a membre de la junta de l’AMPA o com a representant al consell escolar del centre: el 7,4%.


2. En què consisteixen les tutories. Reunions obligatòries durant l’any amb les famílies.

Les tutories són reunions que tenen els docents, majoritàriament els tutors, amb la família per tal de fer un seguiment de l’alumnat: perquè coneguin com van els seus fills en l’escola i perquè el mestre s’apropi al context familiar de l’alumne, per tenir un tracte més personalitzat i adaptar-se a certes dificultats.

Les seves funcions són:

  • Diagnòstic individualitzat.

  • Adaptació de les estratègies educatives personalitzades a l’alumnat.

  • Compartir les pautes amb els tres agents implicats: mestre, alumne i família.

Les tutories comporten el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, contribueixen al desenvolupament de llur personalitat i els presenten l'orientació de caràcter personal i acadèmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per facilitar a les famílies l'exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d'establir els procediments de relació i cooperació amb les famílies previstos a la carta de compromís educatiu, i els han de facilitar informació sobre l'evolució escolar i personal de llurs fills.

Es necessari que, en un principi, al final i al menys en dos o tres ocasions més durant el curs, el tutor o la tutora d’un grup d’alumnes mantingui reunions de treball amb les famílies. En elles es tractaran temes de caràcter general que interessen a tothom.

La primera reunió del curs és la més important. Es crea els punts de comunicació i participació per tot l’any.

En la reunió o reunions intermitges es tracta un contingut obligat, el seguiment del curs: progrés dels alumnes, dificultats sorgides, anàlisi dels resultats de les avaluacions i exàmens… La informació que es proporcioni als pares no s’ha de quedar només amb dades, s’ha d’acompanyar de reflexions valoratives i aportar conclusions amb propostes d’acció.

A la reunió de final de curs interessa sobretot parlar del futur, encara que abans sigui necessari fer un balanç del curs que conclou partint dels objectius exposats en la primera reunió, analitzant metes i dificultats. Si l’avaluació final no s’ha realitzat del tot, es pot fer un pronòstic aproximat i sobre ell les reflexions necessàries.

La entrevista es una trobada entre el tutor/a amb les famílies (preferentment pares i mares o tutors legals) d’un alumne o alumna. S’ha de realitzar a petició dels pares o per iniciativa de la tutoria quan necessitem la col·laboració dels pares per tractar assumptes que afecten solament a un alumne, o que, tot i que afectin a un grup ho vulguin tractar de manera individual. És la forma de comunicació per excel·lència. S’ha de preparar l’entrevista sabent quina informació volen els pares dels seus fills i quina informació els hi demanarem. El coneixement de l’alumne i l’orientació als pares són els objectius principals. Quan s’assumeix la responsabilitat de tutelar un nou grup convé programar durant el primer trimestre entrevistes amb els pares de tot l’alumnat. Després les entrevistes només seran necessàries en cas de rendiment insatisfactori o problemes personals.


reunió amb tots els pares: principi de curs (octubre)

tutories

final de curs per donar les notes


3. Què és el projecte de convivència? Qui l’elabora? Qui l’aprova?

El projecte de Convivència té com a objectiu principal assolir l’èxit personal, acadèmic, social i laboral de tot l’alumnat.

En el centres públics el director elabora el projecte de convivència i el consell escolar dona el vistiplau.

En els centres privats sostinguts amb fons públics, el titular és qui aprova el Projecte de convivència, un cop escoltat el consell escolar, que té les funcions d’assessorament i consulta.

El seguiment i l’avaluació del Projecte de convivència corresponent a la direcció del centre, amb la col·laboració de la comissió de convivència, el claustre i el suport del consell escolar. L’avaluació s'ha de fer a partir dels indicadors d’avaluació elaborats per a cada objectiu específic.

Els centres educatius comptaran, per a l’elaboració i desenvolupament del Projecte de convivència, amb l’assessorament dels Serveis Territorials o el Consorci d’Educació de Barcelona i de la Inspecció d’Educació, i també amb cursos en el marc del Pla de formació de zona.


4. Quines qüestions ha d’abordar el Projecte de Convivència?

El Projecte de convivència de centre ha d’incloure, almenys, els continguts i objectius següents:

Continguts:

  • Una concreció de la contextualització del centre recollida en el Projecte educatiu, on s’incloguin els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació amb els factors que poden incidir en la convivència.

  • Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els punts forts i febles i les necessitats del centre educatiu en matèria de convivència.

  • La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte educatiu de centre, els objectius generals del Projecte de convivència del Departament d’Ensenyament i les necessitats detectades.

  • La formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment dels objectius específics.

  • La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades a aconseguir els objectius específics. Aquestes mesures estaran temporalitzades.

  • La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència.

Objectius del projecte de convivència:

  • Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat escolar.

  • Ajudar cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.

  • Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors compartits.

  • Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.

  • Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

ELABORAR CARTA DE COMPROMÍS

  1. Centre

  2. Director/titular

  3. Pare, mare o tutors legals

  4. Dades centre

  5. Alumne

  6. Signem la carta de compromís educatiu acceptant els següents termes:

    1. Pares i centre es comprometen a:

    2. El centre es compromet a:

    3. La família es compromet a:

  7. Signatures: (família/tutors i centre)

ELABORAR PROJECTE DE CONVIVÈNCIA DE MÀXIM TRES PÀGINES

  1. Introducció

  2. Objectius generals

  3. Característiques de l’escola

  4. Missió i valors de l’escola

  5. Resolució de conflictes

  6. Seguiment i avaluació del Projecte de Convivència.

 
 
 

Comentarios


Escola​ Meraki 2018 - Carrer Flor, 10 -

25003 Lleida - Tel. 973204032

bottom of page