Repte 1: Tipus d'escoles

TIPUS DE CENTRES SEGONS:

La titularitat jurídica i econòmica. (Sosté econòmicament)

• Centres públics

Quan la titularitat o oficialitat del centre correspon a una administració pública (Departament d'Ensenyament, diputació, administració local i altres departaments).

El grup de normes que regulen el funcionament de l’escola és bastant homogeni, de la mateixa manera que els fins i projecte formatiu. Titularitat de la Generalitat`

• Centres privats

Quan la titularitat correspon a una persona física o a una persona jurídica de caràcter privat.

Aquest titular arrisca el seu patrimoni i l’inverteix en l’empresa que és l’escola que ha de proporcionar-li beneficis. Hi ha llibertat de distribució del poder a decidir els plans, programes, orientacions i altres. L’estructura on es dur a terme aquest treball acostumen o poden ser diferents en la seva mesura i composició.

• Centre privat concertat

El centre privat té ensenyaments sostinguts amb fons públics. La normativa, els fins o el projecte formatiu d’aquestes escoles consititueix un grup molt divers. Titutalitat privada però amb conveni amb el govern. El govern paga la part d’Educació obligatòria, la qual cosa tan sols és públic educació primària i ESO. Així doncs, és gratuïta pels pares la part d’educació però no, el fet de l’instel·lacions, per exemple.

El criteri diferencial de l’alumne.

• Escola ordinària

Destinades a alumnes que poden seguir el procés d'aprenentatge ordinari, amb les degudes adaptacions si escau. Amb alumnes que no necessiten atenció específica. Es classeifiquen en tres:

· Escola d’alta complexitat, mitja complexitat, baixa comlpexitat.

Destinades a alumnes que precisen una educació adequada, que no poden rebre als centres de règim ordinari. L’escola té un tipus de població a que el context socioeconòmic és desafavorit, també hi ha alumnes nouvinguts. Els pares o tutors, acostumen tenir un nivell cultural baix i pertanyen, normalment a famílies desestructurades. Aquestes escoles, en les proves, es comparen entre elles, ja que el context influeix.

• Escola d’educació especial

Escoles amb la majoria d’infants amb necessitats d’atenció específica, ja sigui per discapacitats o per problemes de conducta. Problemes físics, psíquics o de conducta.

El criteri geogràfic

• Urbans i suburbans

Escolaritzen a nens de la pròpia ciutat o de voltants que hi poden accedir amb facilitat, a vegades també es té en compte la zona de la ciutat en què viu el futur alumne, per deixar-lo formar part de l’escola. Si l’escola és als afores, es pot facilitar un transport escolar per fer arribar l’alumnat.

• Escola llar

Atén a alumnes que per procedir de zones molt disseminades és contra produent el transport diari. Funcionen en règim d'internat i els alumnes són recollits els dilluns, pernoctant durant la setmana, i són retornats als seus domicilis els divendres a la tarda.

• Escoles rurals, es classifiquen en: Escoles cícliques o graduades, Escoles unitàries, Zones escolars rurals, Centres rurals agrupats. Aquestes escoles són necessàries per donar vida al municipi, per això aquest aposta és necessària i la generalitat li dóna necessitats.

• Escola cíclica o graduada

Formada per diverses unitats (sempre incompletes) en què s'adscriuen alumnes de dues o més cursos en funció dels agrupaments més adequats. Al capdavant de cada unitat estarà un mestre i les tasques de gestió del centre s'exerciran en funció del nº de professors.

• Escola unitària

Té una sola unitat escolar amb alumnes de diferents edats i nivells educatius. Són escoles de mestre únic sobre el qual recauen totes les funcions del centre.

• Zones escolars

Abasta un conjunt d'escoles rurals que per la seva situació geogràfica, rurals (ZER) econòmica i cultural s'estructuren com un ens propi. És una unitat basi d'organització i disposa de recursos humans i materials propis, d'acord amb les característiques geogràfiques i les necessitats pedagògiques de la zona.

• Centres rurals

Agrupació de diverses escoles unitàries situades en diferents pobles agrupats de la comarca com una sola entitat organitzativa i funcional, encara que(CRAS) conservant cada escola les seves pròpies característiques socials i culturals.

L’Escola Rural és una Escola pública, petita i de poble amb unes característiques diferents respecte les diferents escoles. es diferencien en que alumnes de diferents nivells interactuen entre ells alhora que ho fa el o la mestra. Aquest fet provoca que en la pròpia escola l’enriquiment sigui major. ja que dins de la mateixa aula ens trobem amb companys del mateix cicle.

En aquestes condicions, es pot posar a la pràctica l’atenció a la diversitat tenint en compte que s’ha de respectar el ritme de treball, les característiques dels alumnes amb les necessitats de les que requereixen segons l’edat i és important destacar la flexibilitat que pot ser flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, de tasques, d’activitats i espais entre altres. Fet que provoca que els alumnes treballin de manera més flexible i menys homogènia.

Per tal de nomenar aquest tipus d’escola com a rural, hem de tenir en compte que l’organització ve donada per la ZER.

La ZER, és una institució escolar de caràcter públic formada per agrupació de centres d’Ed. Infantil i primària en zones de baixa demografia, és a dir, en aquells pobles on hi ha pocs habitats i, per tant pocs infants. És el motor principal que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius rendibilitzar tot allò del que es disposa i es necessita dins d’un centre i, per tant, es requereix.

El nombre d’unitats escolars.

• Complets

Tenen tots els cursos de primària i personal docent per atendre a tots els cursos de la primària.

• Incomplets

Tenen solament una part de primària, és a dir, en algun cicle hi ha una mancança d’algun curs. Es pot donar tant a nivell d’escola pública com d’escola privada, i freqüentment sol passar en pobles.

• Unitaris

Tenen un sol mestre que està a càrrec de nens de diverses edats, ja sigui d’infantil com de primària; perquè en aquestes escoles el nombre d’alumnes és reduït. Normalment són presents als pobles petits o en ambients rurals.

Altres tipus d’escoles

• Escoles Waldorf:

Aquestes escoles utilitzen una pedagogia basada en la filosofia i el seu aprenentatge és interdisciplinari és a dir, aprenen tots, tant els educadors com els infants, ja que posen diferents conceptes en comú. A més a més, el currículum és multidisciplinari i està basat en les arts.

Els familiars, cada vegada més, volen inscriure als seus fills en aquest tipus d'escoles. Per aquesta raó, han crescut i les valoren més.

“Waldorf focalitza el paper de la imaginació en l'aprenentatge, desenvolupant processos mentals, en aquest cas de l’ infant, que inclouen tant components analítics com creatius. Així es, que a l’ infant els donen unes bases per tal de poder desenvolupar la seva creativitat i llibertat sense cap teoria. Deixant volar la imaginació. I aquestes bases, són l’ objectiu que va voler marcar Rudolf Steiner.

A més, la pedagogia Waldorf, rebutja el mètode científic com a mètode epistemològic,”

Actualment hi ha 19 escoles, 34 volen iniciar aquesta pagadoria i 6 estan al context espanyol.

• Escola inclusiva fa servir una metodologia practica, vol millorar la integració entre totes les persones i acabar amb l’exclusió. L’interès sobre aquest tipus de escoles, augmenta per moments internacionalment. També s’orienta cap a nens, adolescents i joves que tenen dificultats per aprendre a l’escola.

• Escola integradora: l’educació és un dret i ens permet arribar a una societat més justa; és per això que tots els alumnes tenen dret a l’educació. Generalment s’ocupa de grups que no van tenir oportunitats educatives. Ha de tenir 3 principis: normalització, que els nens portin una vida normal; individualització, tenir en compte cada individu per proporcionar-li el que necessita; i sectorització, apropar al entorn geogràfic del nen els serveis que necessita.

• Escola montessori: Les escoles Montessori proporcionen al nen un ambient preparat, el qual, ofereix al nen oportunitats per comprometre en un treball interessant, elegit lliurement, que proporcionin períodes de concentració que no han de ser interromputs. La llibertat es desenvolupa dins de límits clars que permet als nens conviure en la petita societat tant en l’aula com a casa. Els nens treballen amb materials concrets científicament dissenyats, que els permeten desenvolupar habilitats cognitives bàsiques. Els materials estan dissenyats amb materials tipus la fusta, la roba i tot aquell material que no té res a veure amb la falsificació, com ara el plàstic, sinó que ha de representar la realitat. L'adult és un observador i un guia; ajuda passa estímuls al nen en tots els seus esforços. Li permet actuar, estimar i pensar per si mateix, un dels factors a tenir més en compte, i, ajudant-lo a desenvolupar confiança i disciplina interior.

• Escola segregadores: tipus d’escoles en que els alumnes estan separats en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, per personalitzar els ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge entre nens i nenes.

• Escola lliures Les escoles lliures són petites i aprenen en una mateixa aula nens de diferents edats, es a dir inter edats. L’aprenentatge orgànic que s’ofereix en aquests col·legis fa que els infants aprenguin a ser responsables, a valdre’s per si mateixos sense tindre algú al costat en tot moment i sobretot prenen consciencia de la llibertat.

Característiques:

Els infants poden elegir l’activitat.

Els joves tenen diversos compromisos i responsabilitats a l’aula.

Estar bé a classe es un dels seus objectius.

L’opinió i la curiositat dels nens i nenes és present.

L’aprenentatge te una concepció no lineal.

• Escola bressol: escola publica o privada que acull nens de 0 a 3 anys; qui treballa en l’escola supervisa els infants, els prové de les necessitats bàsiques i els educa de manera lúdica amb el joc. Les escoles bressol utilitzen un model arquitectònic, per poder abastir les necessitats de tots els infants i així mantindré un desenvolupament positiu. Cada escola bressol situada al municipi, te com a prioritat respectar i aprendre a conviure, de tal manera que compleixen diverses funcions socials.

• Escola innovadora: són escoles en què l’alumne és el centre de l’educació i l’aprenentatge es basa en l’alumne i no en el professor; d’aquesta manera el que volen es respectar tots els ritmes d’aprenentatge i deixar de fer classe a nivell mitjà amb ritme per a tots, i fer-ho de manera; volen un aprenentatge per a tothom i per aconseguir-ho abandonen les assignatures i treballen per projectes; la seva avaluació és continua i el que proposen es realitzar-ho amb altres mètodes que no siguin els exàmens convencionals ja que els abandonen. Introdueixen canvis als currículums, modificant així els continguts del currículum obligatori; i per últim treballen l’educació emocional ja que pensen que s’han d’incloure en el dia a dia.

• Escola laica o aconfessional

Les escoles aconfessionals, funciones a través de directrius laiques. Aquest tipus de col·legi normalment, però no sempre, tenen com a objecteu donar coneixements religiosos. Avui en dia, les escoles laiques es consideren multiculturals, atès que admet a diferents alumnes d’altres cultures, costums i religions. Un clar exemple a Catalunya és el col·legi Episcopal.

• Escola confessional

Definició d’escola confessional segons l’enciclopèdia catalana: “Escola on tota la tasca d’instrucció i educació és condicionada per una determinada confessió religiosa.”

És a dir, l’escola confessional és una escola de caràcter religiós. La religió proporciona una creença o una ideologia privada, produint així, una dificultat en la inclusió de les persones. La religió està present a les aules i sobretot en celebrar certes festes. Avui en dia, la religió ha passat a ser pluralista i no tan sols es treballa la cristiana, sinó també, d’altres com la musulmana o la budista.

• Homeschooling

En aquest model educatiu, són els pares, ja sigui amb ajuda o no d’un instructor, qui s’encarreguen de forma autònoma de l’aprenentatge dels seus fills o filles. Normalment, això es porta a terme a la mateixa casa o recinte familiar.

Avui en dia, hi ha plataformes a internet per ajudar i guiar en els continguts necessaris i poder seguir un currículum establert. Aquestes plataformes més importants aquí a Espanya són: L’Associació per la lliure educació (ALE) i Educar en família (EEF), implantat a Catalunya.

Tot i això, hi ha diverses formes d’anomenar el “Homeschooling” o l’Escola a Casa, aquest terme és el més conegut però també podem anomenar-ho “unschooling” on l’aprenentatge tan sols el dicti l’infant, i no s’utilitza cap guia d’aprenentatge. I ja per finalitzar, desescolarització, on expressa el procés desescolarització als anys 40, on s’estudiava a cassa i sense anar mai a l’escola.

The flipped classroom model